Plàstics antiestàtics són materials carregats amb grafit. Gràcies a aquestes càrregues de grafit, els plàstics antiestàtics passen de ser aïllants a conductors elèctrics.

Només aquells materials amb càrregues de grafit tenen propietats antiestàtiques.

S’empra per a la indústria on es generen “núvols” despresos pels combustibles. En les zones denominades zero és on mes risc existeix d’incendi.

Principalment s’empren materials antiestàtics on es produeix frec per contacte. El frec per contacte produeix càrrega estàtica generant corrent. És per aquest motiu que són materials apropiats per a instal·lacions amb ambients hidro-*alcoholicos on es pot produir una deflagració.

Són Plàstics antiestàtics apropiats per al compliment de la normativa ATEX.

El polietilè és dels millors aïllants juntament amb el PTFE. El polietilè, carregar-lo amb grafit es converteix en un material conductor. La càrrega de grafit i uns altres possibles components li donen la condició de material ESD.

Condició per a considerar a un termoplàstic antiestàtic és que la seva resistència elèctrica mínim sigui de 8 ohm.

Per al PTFE la càrrega del grafit a més li aporta major duresa i millor resistència al desgast. En aquest material els fabricants si especifiquen el percentatge de grafit. L’habitual el 15%.

El POM o Acetal també és un dels materials que, carregats amb grafit es converteixen en conductors.

Tots aquests materials són intrínsecament antiestàtics ja que aquesta propietat conductiva és característica de la seva composició química.

El policarbonat o el metacrilat s’obté antiestàtic després d’un tractament superficial. No és una propietat intrínseca. No existeix el policarbonat transparent per a la imitació del vidre, amb propietats antiestàtiques en la seva composició química, és a partir d’un tractament superficial que se li dóna a totes dues cares. Si es rebaixen les capes superiors en forma de caixeres es perdrà la capa superficial i es tornarà un policarbonat comú.

Les capes antiestàtiques adherides a la seva superfície, en l’actualitat estan perfectament aconseguides pels fabricants especialitzats, no són apreciables a l’ull humà. Realment és una espècie de pintura que té una garantia de 5 anys. A més aquestes capes superficials aconsegueixen un producte molt resistent als atacs químics. Un policarbonat comú no té resistència a l’atac químic.

Si algú té mes informació respecte a aquest tema estaríem molt agraïts al fet que ens la fessin arribar.

Fins aviat!