Els materials termoplàstics considerats d’altes prestacions o avançats, són aquells que resisteixen mecànicament a altes temperatures.
TEMPERATURA MÀXIMA DE TREBALL A L’AIRE TMT– Continuous Serveice Temperatura
Es defineix com la temperatura màxima de treball – en aire – que el termoplàstic pot resistir mantenint com a mínim el 50% de les seves propietats mecàniques inicials ( ex. resistència a la tracció, rigidesa, ductilitat) després de 100.000 hores de treball continu.
- Termes relacionats: altes temperatures, índex tèrmic relatiu, temperatura màxima d’ús.
- Mètode d’assaig: UL746 o millor dada estimada disponible
- Unitats: ºC
- Exemple: si utilitzem el POM C a temperatura per sota de la seva TMT de 105 °C retindrà com a mínim el 50% de les seves propietats mecàniques inicials.
Qualsevol tipus de material, incloent els materials metàl·lics, estan condicionats per la temperatura de treball, que a partir de certs nivells es produeix la fluència dels materials i en conseqüència, engarrotament. Els termoplàstics o plàstics tècnics, són excel·lents aïllants oferint resistència a la dissipació de la calor generada. És per això, què és important distingir que exposició es fa del termoplàstic a aquesta temperatura, si el treball és continu o intermitent, la resistència a la temperatura del termoplàstic varia depenent del temps d’exposició.
Si el termoplàstic està aplicat amb alta temperatura (a partir de 100 °C) i a més amb funció mecànica (en moviment i suportant una càrrega), és molt important fixar-se en les dades de la TEMPERATURA DE DEFORMACIÓ SOTA CÀRREGA o DEFORMACIÓ PER CALOR.
Les propietats dels materials termoplàstics experimenten una important disminució de les seves característiques resistives en funció de la temperatura de treball al fet que estan sotmeses. En els termoplàstics o plàstics tècnics el valor de la TEMPERATURA DE DEFORMACIÓ SOTA CÀRREGA o DEFORMACIÓ PER CALOR té major utilitat pràctica que LA TEMPERATURA MÀXIMA DE TREBALL EN AIRE.
TEMPERATURA DE DEFORMACIÓ SOTA CÀRREGA TDC – Heat Deflection Temperature
És la temperatura a la qual una barra de gruix de 12,7mm suportada entre els extrems a 101mm, se li aplica una càrrega centrada de 1,8 MPa i cedeix amb una fletxa de 0,254mm. Recordant els conceptes utilitzats en el mòdul de flexió, podem veure que aquest és una altra forma per a dir “la temperatura a la qual el mòdul de flexió de la proveta ha baixat a 0,97Mpa”.
També es denomina temperatura de distorsió o TD. Aquests mesuraments són molt sovint la manera de determinar el comportament del material per a retenir les seves propietats (per exemple la rigidesa) quan augmenta la temperatura. Això no és estrictament veritat. Usant les corbes d’AMD ( anàlisi mecànica dinàmica) resulta més fiable; el TDC serveix com a guia aproximada per a determinar la temperatura màxima de treball sota càrrega.
- Termes relacionats: rigidesa a elevada temperatura, temperatura de calor de distorsió AMD, mòdul
- Mètode d’assaig: ISO 75
- Unitats: ºC
- Exemple: La polisulfona PSU és rígida fins a 170 °C. El PEEK reforçat amb el 30% de fibra de vidre ho és fins a 315 °C. Observar que aquestes temperatures són el TDC dels citats materials.
